1.1. El corrent estètic

EL SURREALISME (1924)

Moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, artístic i literari sorgit a França. A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París. En un principi, era un moviment per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura. Va sorgir per tant com un moviment poètic, en el qual pintura i escultura es conceben com conseqüències plàstiques de la poesia. Neix en un període d'entreguerres, a partir de les teories de Freud: una persona té al món conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per als surrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a la creació artística.
Principals autors: Dalí, Miró, René Margeritte, André Masson, Yves Tanguy.

1. Abans de la segona guerra mundial

CONTEXT HISTÒRIC: La decadència de la democràcia

El temps que transcorre entre les dues guerres mundials (1918-1939) es va caracteritzar per una profunda crisi, que va tenir el seu aspecte més visible en el descrèdit de la llibertat. Durant aquest període, semblava que les democràcies liberals havien de desaparèixer davant l'avenç incontenible dels feixismes i del comunisme que s'havia instal·lat a l'URSS. Sues són les claus principals que expliquin la crisi política d'aquesta etapa: - les conseqüències de la primera guerra mundial i la inestabilitat econòmica que es va produir arran del crac del 1929.
Entre el 1918 i el 1939 s'estén l'anomenat "període d'entreguerres". Econòmicament es va caracteritzar per la successió de dues etapes d'expansió i depressió econòmica abans i després del 1929. Des del punt de vista polític va ser un període de crisi de la democràcia liberal i de descrèdit de la llibertat. La democràcia va ser qüestionada per la fèrria dictadura somunista de Stalin a l'URSS i pels nous moviments autoritaris coneguts com a feixisme: l'italià (1922-44) i el nacionalisme alemany (1933-45).

2.2. L'autor i l'obra

Oskar Kokoschka

Pintor expressionista de retrats i paisatges. Nascut a Pöchlarn, Àustria l'1 de març de 1886. Va estudiar a l'escola d'Arts i Oficis de Viena. Va començar pintant retrats de tipus psicològic. Va resultar ferit durant la primera guerra mundial i li van diagnosticar una gran sensibilitat psicològica. Més endavant va ser professor de l'Acadèmia de Dresde. En totes les seves obres apareixien figres com paisatges, tetes elles acolorides enèrgicament i brillant, pintades amb gran llibertat. També es va dedicar a la literatura però amb menys ressò en aquest camp. Les seves obres alternen, durant la guerra i la postguerra, els retrats amb àcides al·legories polítiques que miren directament al terror instal·lat a Europa. En 1953 es traslladà a Suiza on morí.

Comentari del quadre: Alicia en el país de les Meravelles (1942)

El quadre ens presenta el tema esgarrifós de la guerra. Intenta reflectir la realitat que es vol imaginar i la realitat que es viu. Pinta una amarga al·legoria satírica sobre la destrucció a mans de Hitler de la seva ciutat natal i la destrucció en un moviment caòtic de la vida en la mort, sempre de manera grotesca i molt simbòlica.
Se'ns presenta irònicament a Alicia en el país de les Meravelles de Lewis Carroll. Sis personatges principals: Alicia al costat del filferro, és una jove nua i pudent, que mira i assenyala el públic. El mateix nom té el seu significat: Alicia vol dir protectora en grec. Les seves dimensions presenten una veritat, presentada al nu, una evidència que horroritzava a la seguretat del seu propi país, una dona boteruda (grasoneta) que crida desesperadament l'horror. No és un món de fantasia sinó una protesta social.

2.1. El corrent estètic

L'EXPRESSIONISME

Aquest corrent començà a Fraça amb Van Gogh. és un moviment artístic sorgit a principis del segle XX, en concordança amb el fauvisme francès. Rebé el seu nom l'any 1911 amb ocasió de l'exposició de la Secessió berlinesa, en què s'exposaren els quadres fauvistes de Matisse i els seus companys, a més d'algunes obres precubistes de Pablo Picasso. L'Expressionisme s'entén com una accentuació o deformació de la realitat per tal d'aconseguir expressar adequadament els valors que es pretenen posar en evidència, i es manifestà com una reacció parcial a l'Impressionisme.

2. Nazisme i Feixisme

CONTEXT HISTÒRIC

Nacionalisme alemany (1933-45): acabada la primera guerra mundial i signats els diversos tractats de pau, la democràcia parlamentària, com a institució política bàsica dels estats que ja l'havien assolida, va reprendre el seu funcionament. Els imperis austrohongarès, alemany i rus, van donar pas a règims polítics diferents dels que tenien abans de l'enfrontament bèl·lic. A Àustria i a Alemanya es van establir democràcies parlamentàries, mentre que a Rússia es construïa un règim comunista. Malgrat aquesta aparença de normalitat, la guerra no havia passat com si res i, tot plegat, era fàcil fer-ne responsable el model liberal. A més, mentre que per a uns la jove Revolució soviètica era un exemple a imitar, per a d'altres era un perill terrorífic que calia conjurar. L'atac contra la democràcia parlamentària no va procedir només del comunisme. Tot Europa es va veure envaïda per una onada autoritària, que assolí la seva màxima expressió amb els feixismes, alguns del quals van arribar al poder aprofitant el joc electoral que els oferia la democràcia parlamentària. A tot això, cal afegir-hi les terribles conseqüències de la crisi econòmica del 1929 i la depressió consegüent, amb la seqüela de desordre i d'inestabilitat social. És un fenomen històric singular aparegut a Europa entre les dues guerres mundials, que va consistir en un moviment social d'ideologia totalitària, agressiva i anticomunista, dirigit per un cabdill carismàtic (Adolf Hitler) que va aconseguir seduir les masses i arribar al poder. Un cop al poder, els moviments feixistes va implantar una dictadura sense contemplacions i no van convocar mai eleccions lliures.

Feixisme italià (1922-44): va consistir en la mateixa dictadura que l'alemanya, però des de la figura de Benito Mussolini. Tant Hitler com Mussolini impartiren dictadures expansionistes agressives per on van poder mitjançant l'ocupació. Tot aquell que imposés resistència o estigués en contra de la ideologia, o bé moria o bé eren enviats als camps de concentració, l'aspecte més terrorífic que a la segona guerra mundial es va dur a l'extrem. Cal dir que Mussolini i Hitler van arribar al poder per mitjà de la democràcia i el suport del poble.

3. En plena segona guerra mundial

CONTEXT HISTÒRIC

La segona guerra mundial (1939-1945) constitueix un esdeveniment fonamental en la història contemporània pel seu caràcter universal i per les seves conseqüències. Va ser una guerra total en la qual esl contendents mobilitzaren tots els recursos econòmics disponibles, i de la qual la població civil no es va poder escapr gairebé enlloc. La decadència de les grans potències europees i l'establiment d'un ordre mundial amb dues potències hegemòniques, els Estats Units i l'URSS, van ser alguns dels sus resultats principals.
El dia 1 de setembre de 1939 Alemanya ocupava Polònia d'acord amb l'URSS. Anglaterra i França van oposar-s'hi per les armes en un ultimàtum que vencia el 3 de stembre. Alemanya i les altres potències de L'Eix (Itàlia i el Japó) van dur la iniciativa fins al començament de l'any 1943. La batalla de Stalingrad, guanyada pels soviètics, va significar el canvi de signe.
Se sol historiar la segona guerra mundial en tres fases: la guerra llampec (fins juny de 1941), la guerra total (iniciada amb la campanya alemanya contra Rússia del juny de 1941) i la derrota de l'Eix (1944-45). Cal dir també l'entrada en escena dels EEUU i el Japó amb la famosa bomba sobre Hiroshima i Nagasaki per part dels americans en resposta a l'atac japonès sobre Pearl Harbour.Pearl Harbour durant l'atac japonès.

4. La guerra freda

CONTEXT HISTÒRIC

La fi de la segona guerra mundial l'any 1945, marcà l'inici d'un període que va girar al voltant de tres eixos principals: la fi de l'hegemonia europea, el domini de dues gran s potències (els Estats Units i l'URSS) i el naixement del Tercer Món.
Es configurà un nou ordre mundial bipolar sota l'hegemonia dels Estats Units i la Unió Soviètica. Les relacions entre aquestes potències van ser tenses des del primer momen, fins al punt que el període històric que s'inicia el 1945 es coneix amb el nom de guerra freda, i no es va acabar fins a l'elecció de Mikhail Gorbatxov com a secreteari general del Partit Comunista de l'URSS, l'any 1985.

Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent el desenvolupament de bombes atómiques) i l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear.

Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955). La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacials i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intensitat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). La guerra freda es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de l'URSS.