La major part del que avui dia sabem sobre la nostra història és gràcies a la pintura, que ha deixart constància del que va ser un dia, una situació, un moment. També va ser una forma de plasmar la relalitat i obrir els ulls a la societat; pretenien millorar el món amb la pintura, fer veure la realitat. A més d'informar, també ens ha deixat mostres de l'art d'alguns personatges a nivell cultural.
jueves, 23 de abril de 2009
3.2. L'autor i l'obra
PABLO PICASSO (Màlaga, 25 d'octubre de 1881 - mougins, França, 8 d'abril de 1973).
Pablo Diego José Francisco de Paula Juan Nepomuceno María de los Remedios Cipriano de la Santísima Trinidad Mártir Patricio Clito Ruiz y Picasso, més conegut com Pablo Picasso. Primer fill de pare i mare burgesos, i germà de dos noies Dolores i Concepción.
Va ser pintor i escultor. Crador, juntament amb Georges Braque i Juan Gris, del moviment cubista. Va pintar més de dos mil obres, encara exposades a museus de tot el món.
Picasso es declarà pacifista i comunista fins a la seva mort. Començà a pintar des de ben petit.
Viatjava constantment a França, per això morí allà. Tot i així va crear una família ben gran, va tenir tres dones diferents amb les quals va tenir fills: amb Olga Khokhlova; amb Marie-Thérèse Walter -Maya Widmaier-Picasso; amb Françoise Gilot- Calude Picasso i Paloma Picasso.
La seva obra més coneguda és El Guernica (1939) a partir del bombardeig que hi va haver a Guernica a mans de l'Alemanya nazi i amb el vist-i-plau de Franco (dictador español).
COMENTARI DE L'OBRA: Natura morta amb crani de bou (1942)
En aquest quadre persones i animals. Aquí, no té cpa mania a barrejar les coses i fe-les confuses.
Veiem que amb el crani d'un bou vol fer constància de la penúria que s'estava vivint amb la segona guerra mundial. Fins i tot, el nom del quadre ja ens dóna una pista: natura morta per al guerra i cranis d'animals. Crani i morta, simbolitzen els punts clau del quadre. Amb aquesta imatge Picasso va voler fer entendre a la societat la situació europea.
Utilitza colors obscurs i tocs clars, com el blanc i el negre, el contrast del que va ser abans de la guerra amb el present de l'època. El crani de bou, de color blanc i gris, com hem dit abans, simbolitza els cossos humans destrossats per la guerra. És una cara atemorida i esgarrifosa.
Formes ben estructurades, res de formes distorsionades ni traços amb moviment. Per reflectir al realitat ha de plasmar-la com a tal. El fet que estigui dins una habitació d'una casa, fa que es pugui relacionar amb una persona qualsevol que, per la guerra, ha de quedar-se a casa.
En conclusió, ho va pintar per plasmar la realitat de cada dia de la segona guerra mundial.
Pablo Diego José Francisco de Paula Juan Nepomuceno María de los Remedios Cipriano de la Santísima Trinidad Mártir Patricio Clito Ruiz y Picasso, més conegut com Pablo Picasso. Primer fill de pare i mare burgesos, i germà de dos noies Dolores i Concepción.
Va ser pintor i escultor. Crador, juntament amb Georges Braque i Juan Gris, del moviment cubista. Va pintar més de dos mil obres, encara exposades a museus de tot el món.
Picasso es declarà pacifista i comunista fins a la seva mort. Començà a pintar des de ben petit.
Viatjava constantment a França, per això morí allà. Tot i així va crear una família ben gran, va tenir tres dones diferents amb les quals va tenir fills: amb Olga Khokhlova; amb Marie-Thérèse Walter -Maya Widmaier-Picasso; amb Françoise Gilot- Calude Picasso i Paloma Picasso.
La seva obra més coneguda és El Guernica (1939) a partir del bombardeig que hi va haver a Guernica a mans de l'Alemanya nazi i amb el vist-i-plau de Franco (dictador español).
COMENTARI DE L'OBRA: Natura morta amb crani de bou (1942)
En aquest quadre persones i animals. Aquí, no té cpa mania a barrejar les coses i fe-les confuses.Veiem que amb el crani d'un bou vol fer constància de la penúria que s'estava vivint amb la segona guerra mundial. Fins i tot, el nom del quadre ja ens dóna una pista: natura morta per al guerra i cranis d'animals. Crani i morta, simbolitzen els punts clau del quadre. Amb aquesta imatge Picasso va voler fer entendre a la societat la situació europea.
Utilitza colors obscurs i tocs clars, com el blanc i el negre, el contrast del que va ser abans de la guerra amb el present de l'època. El crani de bou, de color blanc i gris, com hem dit abans, simbolitza els cossos humans destrossats per la guerra. És una cara atemorida i esgarrifosa.
Formes ben estructurades, res de formes distorsionades ni traços amb moviment. Per reflectir al realitat ha de plasmar-la com a tal. El fet que estigui dins una habitació d'una casa, fa que es pugui relacionar amb una persona qualsevol que, per la guerra, ha de quedar-se a casa.
En conclusió, ho va pintar per plasmar la realitat de cada dia de la segona guerra mundial.
3.1. El corrent estètic
EXPRESSIONISME
Aquest corrent començà a Fraça amb Van Gogh. és un moviment artístic sorgit a principis del segle XX, en concordança amb el fauvisme francès. Rebé el seu nom l'any 1911 amb ocasió de l'exposició de la Secessió berlinesa, en què s'exposaren els quadres fauvistes de Matisse i els seus companys, a més d'algunes obres precubistes de Pablo Picasso. L'Expressionisme s'entén com una accentuació o deformació de la realitat per tal d'aconseguir expressar adequadament els valors que es pretenen posar en evidència, i es manifestà com una reacció parcial a l'Impressionisme.
4.2. L'autor i l'obra
ANDY WARHOL
(6 d'agost de 1928 -22 de febrer 1987), fou un artista plàstic i cineasta nord-americà que va jugar un papel important en el naixement i el desenvolupament del pop art. Amb una exitosa carrera sobre seu com a il·lustrador profesional, Warhol va ser conegut mundialment pel seu treball en pintura, cinema de vanguardia i literatura. Warhol actuà com a enllaç entre artiste i intel·lectuals, perjò també entre aristòcrates, homosexuals, celebritats de Hollywood, drogadictes... personatges urbans a la fi. Els temes mes utilitzats per Andy Warhol eren la mort, la cadira elèctrica i personatges famosos. Va ser un personatge polèmic durant la seva vida (alguns crítics calificaven les seves obres com pretenciosas o bromas pesadas) i des de la seva mort en 1987 es objecte de nombroses exposicions retrospectives, llibres i documentals.
COMENTARI DE L'OBRA: Sopa Campbell's (1956)
A finals dels anys 50 i durant la dècada següent, van ser molts els artistes que insertaren en els sus quadres objectes de consum quotidià i vulgars, alguns de mal gust. Van crear una nova iconologia, que abarcava des de una gallina disecada fins el mite de Marilyn Monroe. Pasant per les ampolles de Coca-Cola, els còmics o anuncis publicitaris
El quadre de la imatge és una representació realista de la icònica llauna de sopa Campbell vermella i blanca.
L'obra suggereix una uniformitat mecànica que es repetix en miles de cases que tenen un objecte similar, una represetnació banal i quotidiana de l'esperit del nostre temps. La apariencia similar al dibuix de reproduccions publicitaries, fins i tot d'aparences fotogràfiques, que pretenen provocar i ridiculitzar la societat de consum americ. Warhol rebutja el mode de vida americà, esteriotipat i angustiat, estimualt a partir de eslógans visuals. En al societat de consum, les coses-objecte s'han transformat en protagonistes, mentres que les persones pateixen una progressiva desh
umanització.
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors del blau brut de la part superior, el verd àcid de la part inferior, el rosa que el podem observar a l’escut de Universal i l’ombra de les lletres “soup” i a la sanefa inferior, i el groc de les paraules “Campbell’s” i “condensed”. El vermell dels extrems metàl·lics també té molta importància. Utilitza colors purs i plans, colors irreals, alterats a propòsit d’un producte conegut. Això es degut a la tècnica que utilitzava, la serigrafia, que consistia en:
1.- Es fa una foto.
2.- La pantalla de serigrafia s’envernissa amb un producte fotosensible.
3.- Es projecta el negatiu en aquesta pantalla serigrafica.
4.- La pantalla es renta amb aigua, i les zones no impressionades es dilueixen i deixen lliure la malla.
5.- Aquesta pantalla es posa sobre un suport i a sobre hi posem la malla, i desprès a sobre s’hi posa el color, el color nomes passarà per aquelles zones on la malla deixi i d’ aquesta manera quedarà un color llis. Desprès es premsa.
6.- Es neteja si es vol reutilitzar.
A nivell compositiu podem dir que la imatge omple la tela, hi ha una intenció de reproduir la realitat tot i alterar els colors.
Es tracta d’un art amb una línia recta, amb contorns ben dibuixats, que utilitzen colors plans. Es un art que forma pintura amb els temes, els temes formen part de l’estil.
La funció d’aquesta obra era acostar l’art a tothom mitjançant elements molts populars. L’objectiu últim era trencar la frontera entre l’art i vida. El tema de la llauna de la Sopa Campbell´s recull l’essència del pop-art.
(6 d'agost de 1928 -22 de febrer 1987), fou un artista plàstic i cineasta nord-americà que va jugar un papel important en el naixement i el desenvolupament del pop art. Amb una exitosa carrera sobre seu com a il·lustrador profesional, Warhol va ser conegut mundialment pel seu treball en pintura, cinema de vanguardia i literatura. Warhol actuà com a enllaç entre artiste i intel·lectuals, perjò també entre aristòcrates, homosexuals, celebritats de Hollywood, drogadictes... personatges urbans a la fi. Els temes mes utilitzats per Andy Warhol eren la mort, la cadira elèctrica i personatges famosos. Va ser un personatge polèmic durant la seva vida (alguns crítics calificaven les seves obres com pretenciosas o bromas pesadas) i des de la seva mort en 1987 es objecte de nombroses exposicions retrospectives, llibres i documentals.
COMENTARI DE L'OBRA: Sopa Campbell's (1956)
A finals dels anys 50 i durant la dècada següent, van ser molts els artistes que insertaren en els sus quadres objectes de consum quotidià i vulgars, alguns de mal gust. Van crear una nova iconologia, que abarcava des de una gallina disecada fins el mite de Marilyn Monroe. Pasant per les ampolles de Coca-Cola, els còmics o anuncis publicitaris
El quadre de la imatge és una representació realista de la icònica llauna de sopa Campbell vermella i blanca.
L'obra suggereix una uniformitat mecànica que es repetix en miles de cases que tenen un objecte similar, una represetnació banal i quotidiana de l'esperit del nostre temps. La apariencia similar al dibuix de reproduccions publicitaries, fins i tot d'aparences fotogràfiques, que pretenen provocar i ridiculitzar la societat de consum americ. Warhol rebutja el mode de vida americà, esteriotipat i angustiat, estimualt a partir de eslógans visuals. En al societat de consum, les coses-objecte s'han transformat en protagonistes, mentres que les persones pateixen una progressiva desh
umanització. Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors del blau brut de la part superior, el verd àcid de la part inferior, el rosa que el podem observar a l’escut de Universal i l’ombra de les lletres “soup” i a la sanefa inferior, i el groc de les paraules “Campbell’s” i “condensed”. El vermell dels extrems metàl·lics també té molta importància. Utilitza colors purs i plans, colors irreals, alterats a propòsit d’un producte conegut. Això es degut a la tècnica que utilitzava, la serigrafia, que consistia en:
1.- Es fa una foto.
2.- La pantalla de serigrafia s’envernissa amb un producte fotosensible.
3.- Es projecta el negatiu en aquesta pantalla serigrafica.
4.- La pantalla es renta amb aigua, i les zones no impressionades es dilueixen i deixen lliure la malla.
5.- Aquesta pantalla es posa sobre un suport i a sobre hi posem la malla, i desprès a sobre s’hi posa el color, el color nomes passarà per aquelles zones on la malla deixi i d’ aquesta manera quedarà un color llis. Desprès es premsa.
6.- Es neteja si es vol reutilitzar.
A nivell compositiu podem dir que la imatge omple la tela, hi ha una intenció de reproduir la realitat tot i alterar els colors.
Es tracta d’un art amb una línia recta, amb contorns ben dibuixats, que utilitzen colors plans. Es un art que forma pintura amb els temes, els temes formen part de l’estil.
La funció d’aquesta obra era acostar l’art a tothom mitjançant elements molts populars. L’objectiu últim era trencar la frontera entre l’art i vida. El tema de la llauna de la Sopa Campbell´s recull l’essència del pop-art.
4.1. Corrent estètic
POP ART
Va ser un moviment artístic sorgit a mitjans dels anys 1950 al Regne Unit i a finals a EEUU. Va ser un important moviemnt artístic del segle XX que es va caracteritzar per l'ús de temes i tècniques basades en dibuixos provinents de la cultura popular, com anuncis publicitaris, llibres de còmics i objectes culturals. Aquest corrent buscava utilitzar imatges populars en oposició a la tradició existent en l'art, a més buscava enfatitzar l'aspecte banal d'algun element cultural, de vegades a través de l'ús de la ironía.
Colors purs, brillants, fluorescents, provocació, combinació de la pintura amb objectes reals integrats en la composicio, la utilització de materials com la "gomaespuma" i una constant provocació plena d'humor són algunes característiques d'aquest moviment.
Va ser un moviment artístic sorgit a mitjans dels anys 1950 al Regne Unit i a finals a EEUU. Va ser un important moviemnt artístic del segle XX que es va caracteritzar per l'ús de temes i tècniques basades en dibuixos provinents de la cultura popular, com anuncis publicitaris, llibres de còmics i objectes culturals. Aquest corrent buscava utilitzar imatges populars en oposició a la tradició existent en l'art, a més buscava enfatitzar l'aspecte banal d'algun element cultural, de vegades a través de l'ús de la ironía.
Colors purs, brillants, fluorescents, provocació, combinació de la pintura amb objectes reals integrats en la composicio, la utilització de materials com la "gomaespuma" i una constant provocació plena d'humor són algunes característiques d'aquest moviment.
miércoles, 22 de abril de 2009
OBRES PICTÒRIQUES DE LA HISTÒRIA
Al llarg de la historia, s'han donat fets històrics mundials significatius que han marcat moltes èpoques. Van afectar social, polític, cultural i econòmicament. Aquest canvis s'han plasmat pe mitjà d'imatges o textos, dels quals, a continuació, en veurem i aprofundirem per entendre cada situació. Ens centrarem en: abans i duran la segona guerra mundial, el nazisme i feixisme i la "guerra freda".
1.2. L'autor i l'obra
JOAN MIRÓ
El conegut artista surrealista català Joan Miró i Ferrà va nèixer a Barcelona el 20 d'abril de 1893 i va morir el 25 de desembre de 1983 a Palma de Mallorca amb 90 anys. Pintor, escultor, gravador, ceramista espanyol i considerat un dels màxims representants del surrealisme, s'interessà pel subconscient. Va cursar estudis en l'Escola de Belles Arts i en l'Acadèmia Gali de la seva ciutat natal. Va realitzar la seva primera mostra individual en les Galeries Dalmau (1918). En treball seus anteriors a 1920 apareixen influències fauvistes, del cubisme i dels frescos romàntics catalans. Miró parteix de la memòria i de lo irracional per a crear obres que són transposicions visuals de la poesia surrealista com en el quadre que aprofundirem. La composició de les seves obres s'organitza sobre fons plans de to neutre i estan pintades en una gama curta de colors vius, sobretot blau, vermell, groc, verd i negre. En elles es disposen figures amorfes alternant amb línies accentuades, punts, rínxols o plomes. Més endavant va produir obres més vagues.
Es va casar amb Pilar Juncosa a Palma de Mallorca el 12 d'octubre de 1929, i el 17 de juliol de 1931, va néixer la seva filla Dolores Miró.
A partir del surrealista radical André Breton, Miró va seguir les pautes, que aquest va promoure, en moltes de les seves obres: el dejuni, l'insomni i les drogues psicoactives, per a induir estats d'al·lucinació, que arribaven a desvelar l'art.
COMENTARI DEL QUADRE: Interior Holandés (1928)
Es troba al museu d'Art Modern a Nova York. El pintor es va basar en el quadre de Hendrick Sorgh, El tocador del llaüt (1661), per a produir una versió, d'aquest mateix, adaptada al corrent de l'època. Miró utilitzava colors vius, brillants, purs i plans. Destaques els primaris. Formes que es distorsionen, molt imaginatives. S'estenen pel quadre de manera molt particular (forma d'ameba). Tres grans bandes de color configuren l'habitació.
Elements a l'obra: línies de relació entre el personatges i objectes; vigorosos traços negres que travessen les taques de color; elements naturals i rurals (animals, el sol.... Tot el quadre és a escala jerarquitzada: engrandeix considerablement la figura del músic i el llaüt, de manera que les cames del protagonista, en comptes d'aguantar-lo, sembla que surtin del blancor de la taula, on amb prou feines s'endevina una noia asseguda mirant una partitura. Un gat juga amb un cabdell de llana sota la taula. A l'esquerra i a primer terme un gos va rosegant un os. A la part oposada veiem una petjada a terra, un ratpenat volant i, penjat a la paret, un quadre que representa un paisatge. El resultat és una invasió de personatges, distorsionats, del món rural que han ocupat tota l'habitació. Aquests eren molt familiars a Miró, des de la seva infància.
Es va casar amb Pilar Juncosa a Palma de Mallorca el 12 d'octubre de 1929, i el 17 de juliol de 1931, va néixer la seva filla Dolores Miró.
A partir del surrealista radical André Breton, Miró va seguir les pautes, que aquest va promoure, en moltes de les seves obres: el dejuni, l'insomni i les drogues psicoactives, per a induir estats d'al·lucinació, que arribaven a desvelar l'art.
COMENTARI DEL QUADRE: Interior Holandés (1928)
Es troba al museu d'Art Modern a Nova York. El pintor es va basar en el quadre de Hendrick Sorgh, El tocador del llaüt (1661), per a produir una versió, d'aquest mateix, adaptada al corrent de l'època. Miró utilitzava colors vius, brillants, purs i plans. Destaques els primaris. Formes que es distorsionen, molt imaginatives. S'estenen pel quadre de manera molt particular (forma d'ameba). Tres grans bandes de color configuren l'habitació.
Elements a l'obra: línies de relació entre el personatges i objectes; vigorosos traços negres que travessen les taques de color; elements naturals i rurals (animals, el sol.... Tot el quadre és a escala jerarquitzada: engrandeix considerablement la figura del músic i el llaüt, de manera que les cames del protagonista, en comptes d'aguantar-lo, sembla que surtin del blancor de la taula, on amb prou feines s'endevina una noia asseguda mirant una partitura. Un gat juga amb un cabdell de llana sota la taula. A l'esquerra i a primer terme un gos va rosegant un os. A la part oposada veiem una petjada a terra, un ratpenat volant i, penjat a la paret, un quadre que representa un paisatge. El resultat és una invasió de personatges, distorsionats, del món rural que han ocupat tota l'habitació. Aquests eren molt familiars a Miró, des de la seva infància.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)