JOAN MIRÓ
El conegut artista surrealista català Joan Miró i Ferrà va nèixer a Barcelona el 20 d'abril de 1893 i va morir el 25 de desembre de 1983 a Palma de Mallorca amb 90 anys. Pintor, escultor, gravador, ceramista espanyol i considerat un dels màxims representants del surrealisme, s'interessà pel subconscient. Va cursar estudis en l'Escola de Belles Arts i en l'Acadèmia Gali de la seva ciutat natal. Va realitzar la seva primera mostra individual en les Galeries Dalmau (1918). En treball seus anteriors a 1920 apareixen influències fauvistes, del cubisme i dels frescos romàntics catalans. Miró parteix de la memòria i de lo irracional per a crear obres que són transposicions visuals de la poesia surrealista com en el quadre que aprofundirem. La composició de les seves obres s'organitza sobre fons plans de to neutre i estan pintades en una gama curta de colors vius, sobretot blau, vermell, groc, verd i negre. En elles es disposen figures amorfes alternant amb línies accentuades, punts, rínxols o plomes. Més endavant va produir obres més vagues.
Es va casar amb Pilar Juncosa a Palma de Mallorca el 12 d'octubre de 1929, i el 17 de juliol de 1931, va néixer la seva filla Dolores Miró.
A partir del surrealista radical André Breton, Miró va seguir les pautes, que aquest va promoure, en moltes de les seves obres: el dejuni, l'insomni i les drogues psicoactives, per a induir estats d'al·lucinació, que arribaven a desvelar l'art.
COMENTARI DEL QUADRE: Interior Holandés (1928)
Es troba al museu d'Art Modern a Nova York. El pintor es va basar en el quadre de Hendrick Sorgh, El tocador del llaüt (1661), per a produir una versió, d'aquest mateix, adaptada al corrent de l'època. Miró utilitzava colors vius, brillants, purs i plans. Destaques els primaris. Formes que es distorsionen, molt imaginatives. S'estenen pel quadre de manera molt particular (forma d'ameba). Tres grans bandes de color configuren l'habitació.
Elements a l'obra: línies de relació entre el personatges i objectes; vigorosos traços negres que travessen les taques de color; elements naturals i rurals (animals, el sol.... Tot el quadre és a escala jerarquitzada: engrandeix considerablement la figura del músic i el llaüt, de manera que les cames del protagonista, en comptes d'aguantar-lo, sembla que surtin del blancor de la taula, on amb prou feines s'endevina una noia asseguda mirant una partitura. Un gat juga amb un cabdell de llana sota la taula. A l'esquerra i a primer terme un gos va rosegant un os. A la part oposada veiem una petjada a terra, un ratpenat volant i, penjat a la paret, un quadre que representa un paisatge. El resultat és una invasió de personatges, distorsionats, del món rural que han ocupat tota l'habitació. Aquests eren molt familiars a Miró, des de la seva infància.
Es va casar amb Pilar Juncosa a Palma de Mallorca el 12 d'octubre de 1929, i el 17 de juliol de 1931, va néixer la seva filla Dolores Miró.
A partir del surrealista radical André Breton, Miró va seguir les pautes, que aquest va promoure, en moltes de les seves obres: el dejuni, l'insomni i les drogues psicoactives, per a induir estats d'al·lucinació, que arribaven a desvelar l'art.
COMENTARI DEL QUADRE: Interior Holandés (1928)
Es troba al museu d'Art Modern a Nova York. El pintor es va basar en el quadre de Hendrick Sorgh, El tocador del llaüt (1661), per a produir una versió, d'aquest mateix, adaptada al corrent de l'època. Miró utilitzava colors vius, brillants, purs i plans. Destaques els primaris. Formes que es distorsionen, molt imaginatives. S'estenen pel quadre de manera molt particular (forma d'ameba). Tres grans bandes de color configuren l'habitació.
Elements a l'obra: línies de relació entre el personatges i objectes; vigorosos traços negres que travessen les taques de color; elements naturals i rurals (animals, el sol.... Tot el quadre és a escala jerarquitzada: engrandeix considerablement la figura del músic i el llaüt, de manera que les cames del protagonista, en comptes d'aguantar-lo, sembla que surtin del blancor de la taula, on amb prou feines s'endevina una noia asseguda mirant una partitura. Un gat juga amb un cabdell de llana sota la taula. A l'esquerra i a primer terme un gos va rosegant un os. A la part oposada veiem una petjada a terra, un ratpenat volant i, penjat a la paret, un quadre que representa un paisatge. El resultat és una invasió de personatges, distorsionats, del món rural que han ocupat tota l'habitació. Aquests eren molt familiars a Miró, des de la seva infància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario