CONTEXT HISTÒRIC
Nacionalisme alemany (1933-45): acabada la primera guerra mundial i signats els diversos tractats de pau, la democràcia parlamentària, com a institució política bàsica dels estats que ja l'havien assolida, va reprendre el seu funcionament. Els imperis austrohongarès, alemany i rus, van donar pas a règims polítics diferents dels que tenien abans de l'enfrontament bèl·lic. A Àustria i a Alemanya es van establir democràcies parlamentàries, mentre que a Rússia es construïa un règim comunista. Malgrat aquesta aparença de normalitat, la guerra no havia passat com si res i, tot plegat, era fàcil fer-ne responsable el model liberal. A més, mentre que per a uns la jove Revolució soviètica era un exemple a imitar, per a d'altres era un perill terrorífic que calia conjurar. L'atac contra la democràcia parlamentària no va procedir només del comunisme. Tot Europa es va veure envaïda per una onada autoritària, que assolí la seva màxima expressió amb els feixismes, alguns del quals van arribar al poder aprofitant el joc electoral que els oferia la democràcia parlamentària. A tot això, cal afegir-hi les terribles conseqüències de la crisi econòmica del 1929 i la depressió consegüent, amb la seqüela de desordre i d'inestabilitat social. És un fenomen històric singular aparegut a Europa entre les dues guerres mundials, que va consistir en un moviment social d'ideologia totalitària, agressiva i anticomunista, dirigit per un cabdill carismàtic (Adolf Hitler) que va aconseguir seduir les masses i arribar al poder. Un cop al poder, els moviments feixistes va implantar una dictadura sense contemplacions i no van convocar mai eleccions lliures.
Feixisme italià (1922-44): va consistir en la mateixa dictadura que l'alemanya, però des de la figura de Benito Mussolini. Tant Hitler com Mussolini impartiren dictadures expansionistes agressives per on van poder mitjançant l'ocupació. Tot aquell que imposés resistència o estigués en contra de la ideologia, o bé moria o bé eren enviats als camps de concentració, l'aspecte més terrorífic que a la segona guerra mundial es va dur a l'extrem. Cal dir que Mussolini i Hitler van arribar al poder per mitjà de la democràcia i el suport del poble.
Nacionalisme alemany (1933-45): acabada la primera guerra mundial i signats els diversos tractats de pau, la democràcia parlamentària, com a institució política bàsica dels estats que ja l'havien assolida, va reprendre el seu funcionament. Els imperis austrohongarès, alemany i rus, van donar pas a règims polítics diferents dels que tenien abans de l'enfrontament bèl·lic. A Àustria i a Alemanya es van establir democràcies parlamentàries, mentre que a Rússia es construïa un règim comunista. Malgrat aquesta aparença de normalitat, la guerra no havia passat com si res i, tot plegat, era fàcil fer-ne responsable el model liberal. A més, mentre que per a uns la jove Revolució soviètica era un exemple a imitar, per a d'altres era un perill terrorífic que calia conjurar. L'atac contra la democràcia parlamentària no va procedir només del comunisme. Tot Europa es va veure envaïda per una onada autoritària, que assolí la seva màxima expressió amb els feixismes, alguns del quals van arribar al poder aprofitant el joc electoral que els oferia la democràcia parlamentària. A tot això, cal afegir-hi les terribles conseqüències de la crisi econòmica del 1929 i la depressió consegüent, amb la seqüela de desordre i d'inestabilitat social. És un fenomen històric singular aparegut a Europa entre les dues guerres mundials, que va consistir en un moviment social d'ideologia totalitària, agressiva i anticomunista, dirigit per un cabdill carismàtic (Adolf Hitler) que va aconseguir seduir les masses i arribar al poder. Un cop al poder, els moviments feixistes va implantar una dictadura sense contemplacions i no van convocar mai eleccions lliures.
Feixisme italià (1922-44): va consistir en la mateixa dictadura que l'alemanya, però des de la figura de Benito Mussolini. Tant Hitler com Mussolini impartiren dictadures expansionistes agressives per on van poder mitjançant l'ocupació. Tot aquell que imposés resistència o estigués en contra de la ideologia, o bé moria o bé eren enviats als camps de concentració, l'aspecte més terrorífic que a la segona guerra mundial es va dur a l'extrem. Cal dir que Mussolini i Hitler van arribar al poder per mitjà de la democràcia i el suport del poble.
No hay comentarios:
Publicar un comentario